Tres models lingüístics ben diferents

Aturem-nos a pensar en diferents models lingüístics. Com valorem la nostra situació? Quin és el futur de la llengua catalana? Cap on mirem: cap a Bèlgica o cap a Grècia?

Bèlgica:

Bèlgica reconeix tres llengües com a oficials. Són el neerlandès, el francès i l'alemany. Aquestes llengües, a més, les parlen diferents comunitats que habiten dins el país: la comunitat francesa, la comunitat neerlandesa i la comunitat francòfona. Aquestes diferents comunitats, a més, es troben dividides a Bèlgica en tres regions ben diferenciades: la flamenca, la valona i la regió Brussel·les-capital.
La llengua neerlandesa és parlada per, aproximadament, uns 10 milions de persones, que es correspondrien a un 60% de la població del país. El francès, el parlen un 40% dels habitants; l'alemany es parlat per unes 67.000 persones.
Actualment, a Bèlgica, hi ha una confrontació entre dues de les comunitats que hi habiten: els partits polítics francòfons reclamen un status quo institucional, els flamencs reclamen més independència i, fins i tot, tenen intencions separatistes si no se'ls reconeixen els seus drets.


Espanya:

L'Estat espanyol és un dels majors conjunts multilingües d'Europa. La intenció de construir un únic Estat-nació ha amagat la seva autèntica dimensió lingüística.
Hi ha 4 grans idiomes: l'euskara, el gallec, el castellà i el català.
La comunitat lingüística de l'èuscar està dividida entre l'Estat espanyol i el francès. La catalana entre aquests dos mateixos estats més l'italià i Andorra. El galaicoportuguès és la llengua parlada a Galícia, Portugal, Brasil i les excolònies lusitanes. El castellà es parla a tot l'Estat.
L'èuscar i el català, dins de l'Estat espanyol, la seua comunitat lingüística està dividida entre diferents Comunitats Autònomes (Navarra-País Basc), (País Valencià, Catalunya, les Illes i Aragó) la qual cosa dificulta qualsevol procès general de normalització.

Així doncs, l'euskara, el gallec i el català són llengües cooficials. A més, existeixen llengües com l'aranès (varietat de l'occità, parlada a la Vall d'Aran) que és oficial a la Comunitat Autònoma de Catalunya des de 2006. El bable, llengua que es parla al Principat d'Astúries, només es considera llengua reconeguda. També hi ha l'aragonès, que com el bable, es considera llengua reconeguda.

A l'igual de Suïssa, la problemàtica que existeix al territori espanyol té a veure amb la bidireccionalitat dels usos de la llengua. És a dir, un parlant del català coneix, a més del català, la llengua oficial a tot l'Estat, l'espanyol; però una persona pertanyent a una comunitat on només existeix una llengua com a oficial ( només passa en comunitats monolingües castellanes) desconeix qualsevol altra llengua de les quatre que són oficials ala resta de l'Estat.


Grècia:

Grècia reconeix com a única llengua oficial el grec. S'hi parlen altres llengües, com ara l'albanès, algun dialecte serbi, el turc, el búlgar, el romaní (a les poblacions gitanes dispereses per tot el país), dialectes del romanès...
Només les comunitats contemplades en el Tractat de Lausana gaudeixen de certa acceptació. Les restants llengües no tenen cap tipus d'acceptació i, a més, existeix una forta pressió institucional i social contra les minories no-parlants de grec.