Josep Maria de Sagarra. Cançons de rem i de vela. Edicions Proa. 2002. Barcelona.Sagarra és un dels escriptors catalans que ha sabut connectar la seva obra de manera magistral amb el públic. Durant la seva adolescència i joventut anà perfilant els seus gustos culturals i es decantà per una sèrie d'artistes, com Rusiñol i Maragall, en els quals troba referències per a les seves primeres composicions. Des de ben jove es mogué en els cercles d'erudits i d'intel·lectuals de l'època i participà de la vida política catalana amb les Joventuts de la Lliga Regionalista. Les seves obres teatrals foren de gran ressò a la Barcelona dels anys vint i trenta on aconsegueix un un notable èxit amb la representació d'obres com La filla del carmesí (1929) i El cafè de la Marina (1933). El dramatisme poètic present en les seves obres teatrals no es perfila de la mateixa manera en la seva obra poètica.
Les composicions en vers de Sagarra destaquen pel seu to vitalista i per un regust popular capaç de representar les sensacions humanes més senzilles. Tot i que, per la seva carrera litèriaria, podria considerar-se'l un àvid artificiós del llenguatge, no resulta ser així. La clau de l'èxit de l'obra de Sagarra neix del seu to directe i sense embuts. La perfecció formal dels seus poemes seguida d'una acurada feina de correcció el convertiren en un escriptor que ben poc tenia a veure amb el camí seguit fins aquell moment pel Noucentisme. Cançons de rem i de vela, publicada l'any 1923 coincidint amb l'estrena de les seves obres teatrals El foc de la ginestera i Les veus de la terra, esdevé un cant al mar i, sobretot, a l'home. Sagarra és capaç de transportar el lector al païsatge mariner del Port de la Selva, indret que havia conegut dos anys abans gràcies al seu amic i també escriptor Josep Pla. Arran d'aquest viatge, Sagarra conegué, així mateix, el Cap de Creus i Cadaqués. Tal com explicà l'escriptor “des d'aleshores ençà ja no vaig abandonar mai més la Costa Brava” que, a més considerava “una de les poques àrees de felicitat dins aquest món de misèries”. L'obra està formada per vint-i-tres composicions sense títol i dues balades a manera de cloenda, “La Balada de Luard, el mariner” i “La balada del clavell morenet”, dues aproximacions ben diferenciades de la imatge que ofereix l'escriptor sobre les figures humanes.
En resum, és una descripció paisatgística des del vessant antròpic i geogràfic en si mateix. Amb les descripcions coloristes i plàstiques de la mar, el port, les barquetes i la gent que apareix en les diferents composicions poètiques, Sagarra aconsegueix centrar l'atenció de lector en la bellesa del paisatge i en la concepció més naturalista de l'home. En paraules de l'autor “del meu casament amb la Costa Brava en va néixer un llibre: Cançons de rem i de vela”. A partir de les estades en diferents indrets costaners i de les seves experiències al costat de pescadors i de la gent del poble, es percep, en alguns poemes, cert subjectivisme també present en altres obres poètiques com Cançons de taverna i d'oblit, publicada un any abans. És aquest jo poètic el que connecta les diferents descripcions paisatgístiques amb el món interior de l'artista i dota d'una sensibilitat excepcional les vint-i-cinc composicions.
La temàtica marinera, conreada per poetes des de Llull fins a Espriu, és un clar cant a la vida i geografia mediterrània, bressol de diverses cultures i túmul d'innumerables nacions, que al llarg de la història ha esdevingut, en major o menor mesura, un tema recurrent per a la creació de mites, llegendes, poemes i cançons.
La senzillesa de les descripcions de Sagarra i la seva capacitat d'emmirallar en els seus poemes la realitat, l'han convertit en un poeta popular que s'allunya de la lírica recargolada i estantissa d'altres etapes literàries. El seu èxit rau en la seva fluïdesa verbal, a l'abast d'un públic molt variat que cerca en la literatura un indret de serenitat i de bellesa reposada.
Ressenya de Marina Ribas
