El 1907 va nèixer l'Insitut d'Estudis Catalans fruit de l'interès i les necessitats lingüístiques exposades en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana i amb l'ajut polític d'Enric Prat de la Riba, elegit president de la Diputació de Barcelona el mateix any. Es va crear com una corporació acadèmica de recerca i organització cultural i comptà amb la col·laboració d'il·lustres personatges de la societat catalana, com Joaquim Rubió i Ors, Eugeni d'Ors, Antoni M. Alcover i Pompeu Fabra, principal impulsor de la reforma lingüística del català a la Secció Filològica de l'Institut.
El 1913 es començaren a publicar els primers treballs normatius que culminaren amb la publicació de la Gramàtica i del Diccionari. Durant el franquisme, la institució quedà al marge de la vida cultural i política del país i, només unes poques persones, amagades del règim, treballaren per difondre l'obra de l'Insitut. Amb la restitució de la democràcia, el català es trobava en una situació en la que necessitava una normalització i una revisió de la norma. Havia estat molts d'anys apartada de la llum i calia passar-hi revista. L'hiperpurisme i els defensors del català que es parlava al carrer havien esdevingut enemics d'aquest procés de renovació.
L'Insitut va restar gairebé inactiu fins l'any 1990 i, al marge del mateix, es van crear diccionaris, gramàtiques, etc. Hi havia un estil de lliure empresa que provocava desconcert i desorientació a l'hora de fer ús de la llengua. Així doncs, l'Institut d'Estudis Catalans posà fi a aquesta etapa i reprengué la seva funció: crear i difondre la norma. L'any 1991, s'aprovà al Parlament de Catalunya la llei 8/1991, que “reconeix que l'Insitut d'Estudis Catalans és la institució encarregada d'establir i actualitzar la normativa lingüística del català”.
El 1913 es començaren a publicar els primers treballs normatius que culminaren amb la publicació de la Gramàtica i del Diccionari. Durant el franquisme, la institució quedà al marge de la vida cultural i política del país i, només unes poques persones, amagades del règim, treballaren per difondre l'obra de l'Insitut. Amb la restitució de la democràcia, el català es trobava en una situació en la que necessitava una normalització i una revisió de la norma. Havia estat molts d'anys apartada de la llum i calia passar-hi revista. L'hiperpurisme i els defensors del català que es parlava al carrer havien esdevingut enemics d'aquest procés de renovació.
L'Insitut va restar gairebé inactiu fins l'any 1990 i, al marge del mateix, es van crear diccionaris, gramàtiques, etc. Hi havia un estil de lliure empresa que provocava desconcert i desorientació a l'hora de fer ús de la llengua. Així doncs, l'Institut d'Estudis Catalans posà fi a aquesta etapa i reprengué la seva funció: crear i difondre la norma. L'any 1991, s'aprovà al Parlament de Catalunya la llei 8/1991, que “reconeix que l'Insitut d'Estudis Catalans és la institució encarregada d'establir i actualitzar la normativa lingüística del català”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada