Llengües romàniques: l'occità.

L'occità és una llengua romànica que es parla en el terç meridional de França, la Vall d'Aran, a la regió italiana del Piemont, a la localitat calabresa de la Gàrdia i al Principat de Mònaco.
La llengua occitana fou model de cultura i literatura, sobretot a l'Edat Mitjana, gràcies a la tradició trobadoresca. Actualment, segons ha revelat un estudi realitzat per la Generalitat de Catalunya, l'occità el parlen, aproximadament, tres milions de persones. A Catalunya gaudeix de l'estat de llengua cooficial, però a països com França, la seva situació legal és precària. Només té ús a nivell educatiu gràcies a la Llei Deixonne que en decretà el seu ús en aquest àmbit l'any 1951, posteriorment succeïda i modificada.

Dit això, es procedirà a fer un resum dels trets gràfics més importants de la llengua d'oc. En aquest cas s'ha escollit la varietat estàndard, però cal tenir en compte que existeixen diferències fonètiques entre els parlars de l'occità a causa de la diversitat territorial de la mateixa. Fa poc (2006), el lingüista occità Domergue Sumien, ha publicat un llibre titulat La standardisation pluricentrique de l'occitan. Nouvel enjeu sociolinguistique, développement du lexique et de la morphologie. Segons Aitor Carrera, Doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Lleida, aquesta obra suposa “un dels valors més sòlids de la lingüística occitana actual”, i és que, per primera vegada, “s'assenyalen els parametres generals dels estàndards occitans”.

L'occità, així com el català, té tendència a l'assimilació consonàntica. Que trobem moltes similituds entre l'occità i el català no és pas coincidència. El model de fixació de grafies que es portà a terme en ambdues llengües -pel català gràcies a Pompeu Fabra, i per l'occità, a Loís Alibèrt- es basen en el mateix patró, el de la grafia medieval, quan totes dues llengües encara no es diferenciaven tant. Sumien, citat abans, considera estàndards de l'occità, certs mots que també apareixien en la tradició literària medieval, cosa que sorprén a molts lingüistes i estudiosos de la llengua occitana en l'actualitat. A més, proclama el seu engagement “pour la récouperation de la langue occitane”, i la situa a la mateixa altura que el català, el crioll o el francès del Quebec.